El tiempo es la sustancia de la que estoy hecho.
El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río;
es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego.
El mundo, desgraciadamente es real; yo desgraciadamente soy Borges.
El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río;
es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego.
El mundo, desgraciadamente es real; yo desgraciadamente soy Borges.
Jorge Luis Borges
Nueva refutación del tiempo
Otras inquisiciones
(Roderic, gràcies per la citació)
Som els nostres companys de viatge. De vol submarí. Aquestes paraules de Borges desprenen molta nostàlgia per un mateix. Exclouen la memòria com a ficció temporal, però són belles i punyents perquè sintetitzen el concepte de temps en essència. També hi ha soledat en aquestes paraules.
Després de nedar tot el dia, com cada dia, els pingüins tornen al niu a descansar. Mentre s’adormen veuen el mateix crepuscle de cada dia, la llum vermella d’un sol que escalfa poc per fora i molt per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada