Quasi saltem a la platja quan vàrem veure la petita embarcació que s'acostava. Portava la màgia entre els estris tecnològics i els seus passos eren segurs. Entre la cridòria de tots els pingüins va anar construint la porta al mur rocós de la cala. Quan la va obrir tot el temps s'havia concentrat en un instant i les veus tenien ressonàncies inexplicables. Des de la porta es veia un món ple de més portes i finestres que convidaven a entrar. Un a un, tots els pingüins vàrem creuar la porta i ara som més a prop.
Gràcies Sisa
¿Quién dijo miedo!
ResponEliminaA por ellos... que son pocos y cobardes!
...de res.