dilluns, 7 de març del 2011

Percepció del temps_003

Gotas de gordo aceite son mis días:
pasan tan lentamente que no pasan.
Los hombres a mi lado miran, pasan,
lentos también como mis lentos días.
El futuro está ahí, lleno de días,
pero es un duro charco: por él pasan
lentas sombras de sueños cuando pasan...
Nocturnos cielos cúbrenme los días.
Aprendí, me enseñaron los que pasan
que siempre pasan, pasarán los días,
aunque a veces parezca que no pasan.
Supe además que a bordo de mis días
pasaré yo también con los que pasan,
ceniza en la ceniza de los días.

Nicolás Guillén

És aquesta una de les sensacions del temps. El poeta ens parla tan sols del present i del futur, no hi ha passat en els seus versos per fer més cru el moment. El passat pot ser una ajuda, negant-lo l'expressió del dolor és major.

Comparar els dies amb gotes d'oli, untoses, llefiscoses, poc fluïdes ens porta cap a un concepte de present aturat i un futur poc engrescador.
En les converses de Nafta i Setembrini es mastega el temps com en aquests versos. I en el monòleg de la Molly Bloom flueix com la consciència. Temps i consciència. ¿Com volem que passi el temps?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada