Sota el cel de maig,
els tons farcits de catxa i ardiment
us empenyen vers els vels de la memòria.
No hi ha camins fressats,
ni vents favorables,
ni soledat més pregona,
tan sols les notes diàfanes
de centellejos transparents.
El cop precís de la maça
en la forja dels somnis.
S'expandeix el cel de maig
enllà de la fragilitat del verd,
cap al desfici del que fou etern.
Al llenç hi cremen penyores,
regalims del plaer pur,
imatges d'emocions liquades.
Abans que vingui la nit,
les orenetes estriparan el cel de maig
en trossos de llum, perdurables
al rerefons íntim dels teus ulls.
Oriol Giné
Una llum incerta ha enterbolit el cel de la cala. Després han aparegut les orenetes sobre l'illa dels pingüins en la seva migració vers la calor d'un estiu ple d'il·lusions. Amb els peus dins l'aigua, els pingüins han vist l'evanescència de la foscor i han saludat amb les ales el vol de les orenetes. El temps ha passat com un raig de llum, implacable en la seva ubiqüitat, avergonyit de la seva pròpia presència.
El joc del vol en el cel ha estat correspost amb una capbussada dels pingüins en l'aigua encara freda d'un mar en desgel. Sobre el fons marí, en la seva bellesa, es barrejaven les ombres juganeres de les orenetes i els pingüins.
